Els símptomes fonamentals de l’autisme són dos:

• Deficiències persistents en la comunicació i en interacció socials.
• Patrons restrictius i repetitius de comportament, interessos o activitats.

Els signes que poden ser indicatius de TEA en els infants són:

• Al parvulari i a l’escola, hi ha manca d’interès pels altres nens.
• No comparteixen interessos (no acostumen a assenyalar amb el dit allò que els crida l’atenció per compartir-ho amb l’altre).
• Absència de joc simbòlic (donar menjar a les nines, fer dinar amb la fireta, jugar a cotxes com si fossin de veritat, etc.).
• Hi ha poc contacte visual i no observen l’expressió de la cara de l’interlocutor quan veuen plegats alguna cosa inusual. No acostumen a fer la rialla social.
• El seu llenguatge, si n’hi ha, és literal (no entenen les bromes, els acudits, els dobles sentits ni les metàfores).
• Eviten el contacte físic o els hi agrada poc. Acostumen a tenir hipersensibilitat tàctil, olfactiva, gustativa i auditiva. Sovint hi ha poca sensibilitat al dolor.
• Reaccionen poc davant la veu dels pares, cosa que pot fer sospitar un dèficit auditiu.
• Tenen interessos inusuals. Aquest són repetitius i no compartits.
• Poden mostrar comportaments estranys, repetitius i autoestimulants, com el balanceig, el moviment d’aleteig de mans o caminar de puntetes, entre altres.
• Els que presenten més nivell intel·lectual noten que són diferents, i no entenen què els hi passa. Són la peça del puzle que no saben acoblar-se ni encaixar, en el tauler social.

El TEA, no és originat per una única causa. Es tracta d’un trastorn plurietiològic, on diversos dels factors afavoridors d’aquest trastorn, son encara desconeguts.

Actualment sabem que hi ha factors genètics, que expliquen una major incidència en algunes famílies i una alta concordança entre els bessons univitel·lins.

També hi ha factors ambientals, que actuen com a factors de risc, propiciant l’aparició del trastorn. L’edat avançada dels pares, la ingesta de tòxics i determinats fàrmacs durant l’embaràs (valproat), així com el baix pes al néixer, son factors que s’han pogut relacionar amb l’aparició del TEA.

Queden per tant, ben descartades, les antigues teories psicològiques, que sostenien que l’autisme era afavorit per una relació freda i poc empàtica dels pares cap al nadó, (teoria de la mare nevera). Teoria que va provocar sentiments de culpa, als pares i mares de nens amb TEA.

Per altra banda, la prevalença del TEA, segons els DSM-5, s’estima que és al voltant del 1% de la població. Afectant tant a la població infantil com a l’adulta, ja que el trastorn afecta a la persona durant tot el cicle vital.

Afecta amb més freqüència als homes que a les dones, en una proporció de 4 a 1.

Aquest increment del nombre de persones afectades, tant es pot explicar per la millora en el diagnòstic, que ha fet aflorar nous casos no diagnosticats anteriorment, com per un possible augment del nombre d’afectats i canvis en els criteris diagnòstics en el DSM-5.

Tota síndrome clínica presenta, a part dels anomenats símptomes fonamentals, nuclears o patognomònics, i que constitueixen la base de la seva definició, un conjunt de símptomes secundaris o associats (que no són necessaris per incloure a un subjecte particular en una categoria diagnòstica donada) i que poden variar notablement en cada individu.

Pel que fa a l’autisme, un símptoma associat de primer ordre el constitueix la discapacitat intel·lectual, que afecta un 50%, aproximadament de tota la població, ja que, contràriament al que s’ha manifestat moltes vegades i sense fonament, una proporció important de la població que pateix aquesta síndrome presenta un QI dins dels límits de la discapacitat intel·lectual.

Conjuntament amb la discapacitat intel·lectual, es presenten els símptomes secundaris de l’autisme més freqüents són:

• Hiperactivitat (infància)
• Hipoactivitat (adolescència i edat adulta)
• Humor làbil
• Baixa tolerància a la frustració
• Crisi d’agitació (amb o sense causa aparent)
• Impulsivitat
• Autoagressivitat
• Heteroagressivitat (menys freqüent que la autoagressivitat)
• Alteracions del son
• Trastorns de l’alimentació (hiperselectivitat, pica)
• Crisis epilèptiques (20-25% de la població total)

Tot seguit us adjuntem diverses publicacions. Us les podeu descarregar de forma gratuïta o bé accedir directament a la pàgina web on es troben.

Algunes publicacions estan disponibles físicament. Si en voleu algun exemplar podeu contactar amb nosaltres.

Asociación Española de Profesionales del Autismo (AETAPI)

Autism Europe International Association

Autisme la Garriga

Autism Society of America

Association pour la Recherche sur l’Autisme et la Prévention des Inadaptations (ARAPI)

Confederación Autismo España

Federació Autisme Catalunya

The National Autistic Society

World Autism Organisation